# Polisèmies del silenci transita pels múltiples significats, convergents i divergents, que té el silenci.
Pot ser entès com una categoria filosòfica, com un estat de l’ànima, com un lloc on és possible trobar veritats o insights, com una eina política, com una imposició dels poders instituïts, com la complicitat inerta que pot ‘sostenir’ la crueltat i la maldat de la història.
El silenci no és ‘bo’ o ‘dolent’ en si mateix, sinó que depèn des de quines intencions o propòsits entrem en aquest estat. Depèn de si aquest silenci és desitjat o impost, depèn de si estem parlant de silencis o silenciaments, de les veus, dels crits, els drets, les paraules. I és aquí on explorem de manera crítica els oblits construïts i les diferents maneres en què opera el silenci per a legitimar la dominació, erigir la història colonial com a discurs únic o privilegiar unes veus sobre unes altres en abordar el fet de migrar.
Un procés que es teixeix de manera col·laborativa entre Ida Barbati, Houari Bouchenak, Nora Daoud, Xavier de Luca, Paula Durán, Wael Garnaoui, Mounir Gouri, Guerty Gutiérrez, Saber Lech-Hab, Anna López Luna, Danilo Marinho, Boris Mercado, Hichem Merouche, Araceli Muñoz, Camila Opazo Sepúlveda, Marikena Piola, Ale Rocabado, Laura Rojas, Séverine Sajous i Soukaïna Sentissi per a connectar sabers i pràctiques; teixir memòries col·lectives i crear una cartografia d’històries amb veu pròpia.