Participem en la VII Edició de la Setmana de l’Antropologia (21-26 de novembre), organitzat per l’Institut Català d’Antropologia (ICA), amb el conversatori: Són possibles altres maneres de construir coneixement?: Reflexions i reptes des d’una antropologia crítica.
A càrrec de: Paula Durán (GRITS/UB), Maria Ignacia Ibarra (UB), Rosy Lázaro (UB, ICA), Clàudia R. Magaña (UB, ICA), Araceli Muñoz (GRITS/UB, ICA), Eugenia Piola (UB), Violeta Quiroga (GRITS/UB UB), Mercedes Serrano (UB, ICA).
Data i hora: 25 de novembre a les 19h
Lloc: Museu Etnològic i de Cultures del Món, carrer Montcada 12, Barcelona.
L’activitat que presentem planteja con-versar sobre les formes de producció del coneixement en el marc de l’Antropologia. La producció teòrica que s’ha desenvolupat en el context de les disciplines socials ha generat un procés de gran distanciament entre el lloc tradicionalment considerat de producció del coneixement, relegat a l’espai de l’acadèmia, i el món humà i social (Borsani i Quintero, 2014: 16). Aquesta fractura aprofundeix i reflecteix la dialèctica subjecte-objecte de coneixement, que ha estat l’element que va fundar les ciències modernes. Així, aquesta distància metodològica va permetre establir la producció de la diferència, que ha estat definitòria en la disciplina antropològica (Gimeno Martín i Castaño Madroñal, 2014), distingint entre qui produeix el coneixement i qui no té l’autonomia per a fer-lo.
És sobre aquesta premissa que es centrarà el conversatori, que proposa reflexionar sobre aquestes formes de producció de la ignorància (Tuana, 2006; Sullivan i Tuana, 2007), que es troben articulades a través d’una sèrie de discursos, pràctiques institucionals i accions que neguen el dret que tota persona té per a produir pensament sobre la seva pròpia realitat i construir rellevància sobre ella.
Compartirem propostes teòriques i etnogràfiques que permetin el reconeixement de la diversitat d’actors i sabers, proposin la creació d’espais on el coneixement i l’aprenentatge col·lectiu tingui lloc (Akrich, 2010: 12) i concebin la trobada etnogràfica com una relació col·laborativa establerta en l’horitzontalitat i en l’equitat de sabers (Gimeno Martín i Castaño Madroñal, 2014).
Els que ens permetrà dialogar sobre els desafiaments, les oportunitats i els reptes antropològics que plantegen la utilització de metodologies-altres per a la creació de noves formes de producció del coneixement.
