“Memòries, territoris i lluites. Sabers feministes que resisteixen en comunitat”
En un context marcat pel reforçament dels moviments autoritaris, l’avenç de l’extrema dreta, el genocidi a Palestina i les intervencions imperialistes dels EUA arreu del món, el 8M es torna més urgent i necessari que mai. Avui, com sempre, reivindiquem la lluita col·lectiva i la resistència quotidiana de tantes dones les vides de les quals estan travessades per les violències del sistema hegemònic, capitalista i colonial que ens explota, ens silencia i ens precaritza de múltiples formes.
“Memòries, territoris i lluites. Sabers feministes que resisteixen en comunitat” és una trobada col·lectiva on poder escoltar-nos, compartir les nostres històries i reconèixer-nos des de la pluralitat d’experiències i les múltiples posicionalitats que habitem. Un espai on tenir cura —i cuidar-nos— esdevé un gest polític col·lectiu que connecta memòries i sabers per sostenir la vida i resistir la violència estructural.
Una oportunitat per reclamar, una vegada més, una universitat feminista, polititzada i compromesa amb la justícia social i epistèmica, que no resti al marge del masclisme, el racisme, els discursos d’odi i les desigualtats, i que garanteixi espais lliures de violència per a la pluralitat de formes de ser, viure, expressar o desbordar el gènere.
Manifest#8M. Dia internacional de la dona
En un context marcat pel reforçament dels moviments autoritaris, l’avenç de l’extrema dreta, el genocidi a Palestina i les intervencions imperialistes dels EUA arreu del món, el 8M es torna més urgent i necessari que mai. Avui, com sempre, reivindiquem la lluita col·lectiva i la resistència quotidiana de tantes dones les vides de les quals estan travessades per les violències del sistema hegemònic, capitalista i colonial que ens explota, ens silencia i ens precaritza de múltiples formes.
Per això, DENUNCIEM:
- El sistema heteropatriarcal cisgènere que imposa una visió única —convertida en universal— de què significa ser, viure i expressar el gènere. Una estructura que, alhora, esborra les interseccions amb la raça, la classe social, la religió, l’origen migrant o l’orientació sexual, silenciant així la pluralitat d’experiències i històries que conformen les nostres vides.
- El sistema econòmic actual sobre el qual se sosté el treball de cures, assignat històricament a les dones a través de la divisió sexual i social del treball. Una estructura de poder que determina quines vides importen i quines poden ser explotades, perpetuant un sistema que reprodueix desigualtats, jerarquies i precarietat.
- La deshumanització que imposa el racisme institucional, que s’intensifica a les fronteres en exposar dones i nenes a tecnologies de poder i control com la Llei d’Estrangeria, els CIE i les violències institucionals, que sostenen un règim que vulnerabilitza els seus cossos, els sotmet a l’opressió i fins i tot les condemna a la mort.
- La legitimació creixent dels discursos d’odi que desacrediten les experiències de discriminació, alimentant el racisme, les agressions i l’exclusió a les nostres societats.
I també REIVINDIQUEM i EXIGIM:
- La pluralitat de formes de ser, viure, expressar o desbordar el gènere.
- El reconeixement polític, legal, social i material de les cures com un dret i una responsabilitat col·lectiva, que garanteixi unes condicions laborals dignes per a totes les persones que les sostenen cada dia.
- El dret de les dones a viure i desplaçar-se lliurement, sense que la seva existència estigui condicionada per les polítiques migratòries ni per la fortalesa europea, que decideix qui pot tenir drets i qui no.
- La lluita organitzada dels col·lectius de dones que afrontem de manera plural i des de múltiples llocs les violències generades pel sistema cisheteropatriarcal. Compartim especialment la lluita antiracista que denuncia la violència institucional i articula resistències com la Iniciativa Legislativa Popular “Regularización Ya”. Ens sumem a les organitzacions que exigeixen el tancament dels Centres d’Internament d’Estrangers i la regularització de les persones migrades, perquè cap persona és il·legal i cap vida és descartable.
- Les memòries comunitàries i els sabers que neixen de l’experiència, de les cures i de les resistències col·lectives, com a gestos polítics comunitaris per sostenir la vida i resistir la violència estructural.
- La creació d’espais de diàleg on puguem escoltar-nos, compartir les nostres històries i reconèixer-nos des dels nostres múltiples recorreguts i llocs d’enunciació.
- Els sabers feministes, comunitaris i situats que qüestionen l’epistemologia dominant, que històricament ha reconegut el subjecte home, blanc, burgès i europeu com l’únic productor legítim de coneixement.
- Una universitat feminista i polititzada, compromesa amb la justícia social i epistèmica, que no romangui al marge del masclisme, el racisme, els discursos d’odi i les desigualtats, i que garanteixi espais lliures de violència.
- El paper del treball social com a pràctica situada i transformadora, al costat de totes aquelles persones que resisteixen la precarització, el racisme institucional i les violències patriarcals. Formar-nos també significa prendre posició i construir col·lectivament altres horitzons de dignitat, cures i justícia social.
