Arnoldas Stramskas
(LT,1981), artista multidisciplinària autodidacta -pintura, dibuix, fotografia, escultura, escriptura – que viu a Barcelona i Vílnius. Comença la seva cerca de l’expressió artística experimentant con diverses tècniques d’art de carrer, acte publicacions i serigrafia. Més trigo, es converteix en escriptor i pensador de teoria social crítica i filosofia, així com en participant en diversos moviments socials i cofundador de diverses associacions i centres socials. A través del seu art explora diversos temes als quals s’enfronta la societat, com l’alienació, l’assimilació, el cos, la salut mental i la marginació.
Constanza González Torm
(1987), artista visual i dissenyadora Xilena. Va treballar per al voltant de 10 anys en el camp de disseny d’indumentària i tèxtil a Xile. Va migrar a Espanya el 2019 i va realitzar un màster d’il·lustració a Madrid. Actualment resideixi i treball a Barcelona de manera independent com a dissenyadora i artista visual. Desenvolupa la seva pràctica artística en àrees com l’art tèxtil, brodat experimental, dibuix, poesia visual, obra gràfica i llibres d’artista en projectes d’autoedició i col·laborant en projectes amb altres artistes. La seva recerca es basa en temes relacionats amb la memòria, la genealogia, el temps, la migració i la identitat. Actualment és artista resident en EART i participo del col·lectiu de recerca artística “Alliberar-te”.
Dennis Dizon
(Manila, Filipines) és un artista i escriptor basat en la recerca. Interroga les interseccions entre tecnologia i ecologia a través d’un treball intertextual, transmèdia i discursiu. Se centra en pràctiques queer i decolonials entre els mitjans de comunicació i la tecnociència.
www.dennis-dizon.com.
Juan David Galindo
(Bogotà, Colòmbia) és artista, educador i mediador cultural. Explora en la seva obra artística com el sistema capitalista occidental del segle XXI modela la nostra subjectivitat. Per mitjà de l’autoetnografia, la performance i la ficció, el mateix es converteix en un cas d’estudi per a analitzar processos històrics i socials més amplis. Entre ells, el consum de la identitat i la imatge mediata per les pantalles, la naturalització de l’artificial, la hiperactivitat i la hiperproducció.
Fotografia realitzada per ©CarlaDacal
Juani Ávila Rodríguez
Soc un cos migrant del sud global. Vaig estudiar antropologia social i des de fa alguns anys vinc investigant temes relacionats amb la salut mental i els processos colonials. M’interessa fer creus entre metodologies terapèutiques, artístiques i processos comunitaris. Actualment viu a Girona i el tema que m’interessa acuerpar és el de com els cossos que habiten processos de trauma i migració poden habitar altres temporalitats diferents al temps civilitzat i normatiu de la blanquitud.
Loreley Ritta
Mabel Llevat Soy
Amb més de dues dècades de treball en l’àmbit de la memòria patrimonial colonial, Mabel Llevat participa de l’anàlisi de les estructures nostàlgiques o performances de colonialitat que amaguen un passat d’opressió, les celebracions commemoratives tradicionals, el nomenclàtor de les ciutats, les festes populars i les pràctiques de monumentalitat ciutadana. Ha treballat per institucions com la Casa de las Américas i la Fototeca de Cuba, així com a esdeveniments i festivals arreu del món tal com la Bienal de la Habana, el Festival Paiz de Guatemala, el Mes de la Foto a París, Fotología a Colombia i el Centre Cenav de Veneçuela, entre d’altres. Més recentment ha desenvolupat una sèrie de rutes amb el tema de “Barcelona i la ruta del sucre” i “Barcelona, esclavitud i empreses de gènere” obtenint una residència per iniciatives culturals a Fabra i Coats, la subvenció per projectes puntuals de l’any 2023 de l’ICUB i la seva programació a diversos espais de la xarxa de centres cívics de la ciutat. Aquest any ha participat en el Festival Fes Cultura i a la taula rodona i sessió de treball de l’Espai Avinyó del programa d’Interculturalitat “Cultura popular: de qui?” entre altres esdeveniments.
Oumaima Manchit Laroussi
(Boujdour, 2001). Llicenciada en Belles Arts amb posterior Màster en Recerca en Art i Creació. La seva recerca es troba constantment vinculada amb el llenguatge com a eina de transmissió, construcció i resistència de la diàspora i en l’actualitat, de les comunitats del Sahel. Treballa des de la dualitat geogràfic-cultural, on sovint s’oculten i menyspreen els desitjos, sabers i formes de vida associades a aquestes en el context espanyol. Aborda aquestes preocupacions des dels processos de traducció, memorització de versos recitats, refranys, dites i expressions quotidianes, a més de performar aquestes experiències al públic.
Youssef Taki
Nascut en Oujda (el Marroc) en 1995, Youssef Taki és artista i investigador. Es va llicenciar en Belles Arts i posteriorment va obtenir un màster en Recerca en Pràctiques Artístiques i Visuals. El seu treball se centra en la interpretació, representació i autorepresentació de cossos culturals amb fronteres. Aborda diferents enfocaments temàtics amb la finalitat d’ampliar la comprensió dels processos migratoris i els successos colonials i postcolonials. El seu estudi examina l’impacte d’aquestes estructures en el present i com envolten la nostra vida quotidiana de diverses maneres. Ha exposat el seu treball de recerca i artístic a través de conferències, exposicions, tallers i publicacions en diversos espais artístics i acadèmics espanyols com la Fundació Juan March, el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, l’Espai Cultural Serradora Belga, L’Ateneu de Madrid, El Museu Disseny Hub de Barcelona. En els últims anys, ha tingut la possibilitat d’expandir el seu treball a nivell internacional, en exposicions com ‘Land, Safety and Grief’ (2023) en Oyoun, Berlín, al costat d’artistes del nord d’Àfrica i Orient Mitjà; la Biennal de Larnaca amb ‘Home Away from Home’ (2023) a Xipre; ‘Postcard from the Edge’ (2024) a Nova York; i la recent Biennal de Dakar, ‘The Wake’ (2024) al Senegal.
