Ida Barbati (1990) viu i resideix a Barcelona. S’ha format en Arts Visuals en la Laba de Florència (2018) i ha finalitzat els seus estudis amb un Màster d’Arts i Educació a la Universitat de Barcelona (2020) i un Màster de Filosofia per als Reptes Contemporanis en la Universitat Oberta de Catalunya de Barcelona (2022). Actualment és doctoranda en la Facultat d’Arts de la Universitat de Barcelona.
En la seva pràctica artística explora diferents mitjans, en particular la instal·lació, l’acció performativa i la intervenció tant en imatges com en espais públics. El cos és un element comú en el seu treball i és entès com una materialitat porosa que porta implícita una forta càrrega poètica i política. D’allí que la seva línia de recerca es desenvolupa a partir d’aquells afectes, experiències i memòries que travessen la seva corporalitat i que s’imbriquen amb les polítiques i teories feministes. Des del 2021, està interessada a dur a terme una pràctica artística basada en processos col·laboratius i participatius. Juntament amb l’artista Valentina Gaia Lops, és co-coordinadora del projecte de recerca artística col·lectiva Cossos en Escolta, que es desenvolupa a partir de l’activació d’espais de co-creació i experimentació multidisciplinària vinculats amb el territori; i amb l’artista Guerthy Gutiérrez, co-coordina el projecte In-Tensió, basat en la construcció de narratives col·lectives sobre el tema de la migració, entesa com un desplaçament territorial, corporal i conceptual.
Houari Bouchenak és un fotògraf, comissari i gestor cultural algerià. Autodidacta en la seva pràctica fotogràfica, va començar a capturar escenes de la vida quotidiana dels qui li envoltaven a l’edat de 10 anys. En 2006, es va unir a l’associació La Gran Maison in Tlemcen (Algèria), la qual cosa li va permetre experimentar amb la narració fotogràfica basada en relats literaris. Uns anys més tard, reforça la seva pràctica formant-se en la Universitat Paul Valéry (Montpeller) i en l’agència Magnum Photos (París), però són les trobades i col·laboracions amb diferents fotògrafs i artistes els que han nodrit la seva pràctica. Membre i co-fundador del Collectif 220 (www.collective220.net ), i fundador i director de La Maison de La Photo (Tlemcen/Algèria), ha ensenyat fotografia en els departaments d’art i arquitectura de la Universitat de Tlemcen. Llicenciat en química industrial, va cursar estudis d’Enginyeria de Projectes Culturals i Interculturals (IPCI), i posteriorment de Recerca i Creació en Belles Arts en la Universitat de Bordeus-Montaigne. La seva obra fotogràfica s’ha exposat a Algèria, Alemanya, la Xina, Espanya, França, Itàlia, el Marroc, Mali, Tunísia i Suïssa. Les seves reflexions es nodreixen tant de la literatura com del cinema, la filosofia i l’art contemporani. La seva obra s’interessa essencialment pel que constitueix la condició humana a través d’espais de temps marcats per la memòria, el desplaçament i la petjada. Per a ell, el mitjà fotogràfic no és només un llenguatge, sinó també un camp d’experimentació plàstica i curatorial, alimentat pel desig de regenerar la creació a través de l’acció immanent de la praxi.
Paula Durán Monfort és membre del col·lectiu Sabers migrants. Forma part de la xarxa internacional de Sabers compartits. La seva formació connecta el Treball Social, l’Antropologia i la Història. És professora d’Epistemologia del Treball Social a la Universitat de Barcelona. Ha treballat sobre la construcció del coneixement, les metodologies col·laboratives i les epistemologies crítiques.
Guerthy Gutiérrez nascuda a Bogotà, Colòmbia (1990), el context de la violència política en el seu territori i l’experiència personal com afectada pel conflicte, específicament l’assassinat del seu pare, va motivar el seu interès per reconceptualitzar la percepció de víctima, indagar en les profunditats d’aquesta condició i desplegar les tensions i les diverses dimensions de la victimització: la por, la memòria, la reparació. A partir d’allí, s’involucra en processos de recerca i formació, des d’on desenvolupa un conjunt d’accions performatives, murals, produccions audiovisuals, publicacions i activitats de difusió.
En 2008 ingressa a la carrera d’Arts Visuals de la Universidad Javeriana de Bogotà. En aquest context, comença a donar-li forma al projecte de recerca “Pensi’s sense Por”, orientat a la reconceptualització de la victimització, revisant les dinàmiques i interaccions entre la política pública, la invisibilització de les responsabilitats, la impunitat i la urgència de revelar la potència transformadora i creadora dels i les afectades pel conflicte armat.
En 2018 es trasllada a Barcelona, on s’enfronta als múltiples desafiaments de la migració. A l’abril de 2021, en el marc de la commemoració del dia nacional de les víctimes del conflicte armat, la Secretaria de Cultura de Jamundí, Vall del Cauca, convida a l’artista a un conversatori virtual sobre cultura, drets humans i pedagogia de la pau.
A l’octubre de 2022 participa d’un conversatori en línia convocat pel Ministeri de Cultura de Colòmbia, anomenat “Quan Parla el Riu: Visualitat i Representació del Conflicte Armat a Colòmbia”.
Al març de 2023 presenta a Barcelona la seva mirada sobre el projecte Pensi’s sense Por, enfocada en la invisibilització de la vivència política de la violència, els conflictes que persisteixen i la migració, en la jornada “Sabers Migrants: Donar cos al silenci”.
Danilo Marinho és un artista brasiler que resideix a Barcelona fa sis anys. És fundador del col·lectiu Natura Poètica a la ciutat, té un Màster en Comunicació i Educació per la Universitat Autònoma de Barcelona, i un postgrau en Projectes Pedagògics i Escènics per l’Institut del Teatre de Barcelona, eines que li han permès formar part del món educatiu amb una perspectiva antiracista. Actualment, col·labora amb ONGs, entitats socials i col·lectius en el desenvolupament d’activitats artístiques, educatives i socioculturals.
Boris Mercado, com a migrant, gran part de la meva fotografia està enfocada la resistència i la lluita davant la injustícia i en la diversitat i riquesa cultural en el món. Des del 2013 treballi com a fotoperiodista al Perú. Aquest acostament, m’ha portat a interessar-me per temes que es trobin dins de l’hemisferi social. Al seu torn, la meva producció fotogràfica m’ha ajudat a connectar-me i col·laborar amb diferents projectes per Amèrica Llatina, Sud-àfrica i Nova Zelanda, on vaig poder ampliar els meus horitzons i treballar des del llenguatge fotogràfic en espais de gestió cultural, com a mitjà de transformació social.
He publicat en revistes a l’Argentina, el Brasil, l’Equador, Itàlia, Anglaterra, Portugal i el Perú. I en el 2014 vaig participar del projecte Offside Brazil per a MAGNUM Photos Agency en col·laboració amb el Col·lectiu Midia NINJA, al Brasil.
Camila Opazo Sepúlveda és una dona xilena migrada a Barcelona, on cria, crea i (donis) aprèn des del feminisme antiracista com a posició teòrica-política de vida. És activista i investigadora, ha estat formada com a arqueòloga i museòloga, i posseeix experiència acadèmica i professional en el camp de la gestió dels llegats colonials. El seu treball interdisciplinari dialoga entre l’antropologia, els estudis de memòria i patrimoni, l’art, la museologia i l’arqueologia. Entre els seus interessos de recerca es troben els estudis post i decolonials, el feminisme, les migracions i comunitats diaspòriques, les memòries subalternes i la descolonització dels museus. El seu treball transfronterer entrecreua els enteniments científics amb les experiències de lluita i els treballs col·lectius que han sorgit des de la gestió patrimonial, l’arqueologia pública, l’educació patrimonial i la re-elaboració de narratives històriques antiracistes a través de l’art i la poesia. El seu alt compromís social s’evidencia en el treball continu en les àrees de la divulgació científica, la participació activa en xarxes d’activisme feminista, antiracista i antiextractivista i la construcció de coneixement a favor de la transformació social.
Alejandra Rocabado (Bolívia, 1987) és una fotografa i activista coneguda pel seu treball en resistència, migració, identitat, i territori, amb èmfasi en les minories.
Com a fotoperiodista a Bolívia va ser nominada per al Masterclass Joop Swart de la World Press Photo Foundation en 2015 i 2016. Resideix a Espanya on va obtenir un màster de creació i producció fotogràfica. Ha sigut fundadora i membre de MITMAQ EDICIONS plataforma de creació col·lectiva que recolza a fotògrafs migrants a Barcelona. També ha participat en el sindicat SINDIHOGAR utilitzant la fotografia per a recolzar la lluita de dones treballadores de la llar enfront del racisme institucional. Els seus projectes s’han publicat i exhibit en diversos països, incloent-hi Bolívia, l’Argentina, Xile, el Perú, Espanya i Grècia.
DISSENY GRÀFIC
– Hichem Merouche
EQUIPO DE RELATORÍA
– Catalina Álvarez
– Rocío Sueiro
– Romina Astudillo
