Aquest procés compartit ha creat un espai de reflexió i acció crítica que s’ha construït a partir del diàleg creat en el marc del col·lectiu format per activistes, artistes i investigadores. Unes converses que han permès reconèixer-nos des del treball, la lluita i el quefer quotidià.
Compartir les experiències individuals que hem tingut entorn de les migracions, en la vivència de l’opressió o el privilegi, en el compromís polític i la seva expressió a través de l’art o en l’activisme diari, ens ha fet identificar de manera col·lectiva les inquietuds i preocupacions del grup.
Els interrogants que van sorgir en els primers moments es van orientar a analitzar com funcionen els dispositius de poder o mecanismes d’opressió que subjuguen a les persones migrants i racialitzades. En aquest sentit, resulta important visibilitzar l’existència de violències simbòliques que travessen mirades i són presents en les absències o silencis que produeixen alguns discursos o coneixements. Un procés de naturalització que havia d’enfrontar-se per a també qüestionar les normatives, pràctiques i accions que legitimen aquestes violències en la vida quotidiana i contribueixen a la discriminació i el racisme institucional.
Identificar aquests mecanismes permetia també plantejar alternatives, contribuir amb altres representacions, narratives, relats o pràctiques a la cartografia de resistències que ja existeix a Barcelona i que reconeix les múltiples formes de l’ésser, saber i fer.