CA ES

El projecte Sabers migrants s’inicia l’any 2017 per l’equip Sabers compartits de la Universitat de Barcelona i des de desembre del 2020 compta també amb la participació de Jiser i Azimut. Es conforma, així, un col·lectiu format per activistes, artistes i investigadores que planteja crear espais de reflexió crítica per a visibilitzar i combatre els mecanismes que legitimen l’exercici de les violències simbòliques i institucionals i naturalitzen la discriminació i el racisme que travessa a les persones migrants i/o racialitzades.

Una violència jurídica, administrativa, policial i quotidiana que ha estat recollida en els informes anuals que publica SOS Racisme Catalunya (2017, 2018, 2019, 2020) i que abordarem entorn en tres eixos:

— La dimensió ontològica (el ser) fa referència a la representació que es construeix sobre les persones migrants i que s’articula en estereotips i prejudicis. La categorització problematizadora, reduccionista, homogeneïtzadora o totalitzant que les societats de recepció elaboren sobre les persones que realitzen el viatge migratori constitueix un element central en el manteniment de les relacions de desigualtat.

— La dimensió epistemològica (el saber) contempla les jerarquies existents en els coneixements que són reconeguts per a generar pensament sobre la realitat migratòria: el coneixement científic o el nomenat expert, que silencia els sabers experiencials, que reflecteixen la vivència de la discriminació o el racisme.

— La dimensió fàctica (el fer) reconeix com l’abstracció de les percepcions o els coneixements es poden concretar en normatives, pràctiques institucionals o accions quotidianes que travessen a les persones migrants.

D’igual manera, pretén reconèixer el fet emancipatori que travessa la violència simbòlica i institucional. Aquestes múltiples resistències s’articulen de manera individual però també de manera col·lectiva, a partir dels moviments de lluita migrant.

El projecte pretén crear llocs de trobada, escolta i aliança que reconeguin les múltiples maneres de ser i saber que coexisteixen a la ciutat de Barcelona i que reivindiquin el dret a tenir drets de les persones que migren.

Espais que permetin teixir narratives i accions de resistència entorn de tres eixos:

— La dimensió ontològica (el ser) permet obrir bretxes en l’imaginari problematizador de les migracions, visibilitzant les formes d’auto-representació que s’elaboren des de la lluita migrants o la vida quotidiana.

— La dimensió epistemològica (el saber) planteja la ruptura amb les veritats absolutes o els discursos únics que només reconeixen una manera de narrar la realitat migratòria o contar la història. Davant això, s’elaboren contra-narratives que, construïdes des de diferents llocs epistemològics, reconeixen les múltiples històries que existeixen i co-existeixen en aquesta realitat.

— La dimensió factica (el fer) reconeix la política, entesa des de l’acció quotidiana, i la construcció de noves formes de ciutadania en l’espai públic, ja sigui des de l’acció individual o col·lectiva. Aquestes noves maneres de participar en la societat visibilitzen la reivindicació del dret a tenir drets i el situen en lloc central de l’agenda pública.

Per a poder teixir aquest procés, plantegem l’experimentació amb altres metodologies creatives que, a través de la connexió entre pràctiques artístiques i reflexives, permetin un diàleg des de l’horitzontalitat i la construcció col·lectiva de coneixement des de la pluralitat d’experiències, discursos i llocs.

  

  

  

Trobades setembre 2021

Poblenou, Barcelona. 17 — 19.09.21

Es planteja compartir aquesta reflexió en diferents espais, com la Trobada: ‘Teixint aliances per a construir resistències’ que realitzarem amb els i les veïns, entitats i organitzacions del barri de poblenou. És, per tant, un camí participatiu, obert a la pluralitat d’històries, flexible en la seva caminar… que reivindica no sols l’exercici de la consciència crítica; sinó l’elaboració de propostes i el desenvolupament d’accions que siguin transformadores de les situacions de discriminació, racisme i desigualtat.

   

   

Presentem el mapa que hem traçat a partir de la nostra reflexió i emoció. És un mapa que dibuixa múltiples camins i històries. Reconeix diverses experiències i sabers que es troben per a crear aquest dispositiu d’escolta. Un suport que permeti identificar els silencis que generen les violències simbòliques i institucionals que travessen les migracions. Al mateix temps que construeix una xarxa d’imatges, discursos i pràctiques no hegemòniques que emergeixen com a forma de resistència individual i col·lectiva.

Proposem, per tant, un procés participatiu que estigui en constant construcció i que situa en el centre la reivindicació del dret a tenir drets.

Aquest és un projecte que s’ha elaborat a partir de l’escolta, la reflexió, l’emoció i el diàleg compartit en diferents moments i llocs per Adriana Escofet, Ainara Cerezo, Araceli Muñoz, Claudia R. Magaña, Eugenia Piola, Eveline Chagas, Habtam Broenn, Hajar Aaboun, Jason Galarraga, Khadra Farah Husseen, Laura Rojas, Lesly Baquerizo, Lorena Valencia, Maria Fernanda Sánchez, Melanie Mendez, Mercè Gavaldà, Natalia Camerota, Paula Durán, Saber Lech-hab el Ghoury i Violeta Quiroga.

Igualment han col·laborat Houari Bouchenak, Mohamed Ben Soltane, Nora Daoud, Soukaïna Sentissi, Violeta Ospina, Walid Aidoud i Xavier de Luca.

El col·lectiu de reflexió-acció està format per artistes, activistes, investigadorxs i estudiants de diferents entitats i institucions.

Organitza:

Amb la col·laboració de:

Amb el suport de:

Escriu-nos si vols més informació sobre el projecte: